En aquests dos últims registres em centraré en el concepte d’alteritat, enfocat amb la relació dels humans amb el medi ambient per tal de seguir el fil conductor de tot el projecte, el canvi climàtic.
Per entendre la relació amb els altres i amb el medi ambient primer és important, a parer meu, ser conscient de tu mateix i del “jo” al món. Conèixer els teus límits i possibilitats faciliten aquesta alteritat.
Alteritat significa aquí un tipus particular de diferenciació. Té a veure amb l’experiència del cas estrany. Aquesta sensació pot referir-se a paisatges i clima, plantes i animals, formes i colors, olors i sons. Però només la confrontació amb les fins llavors desconegudes singularitats d’un altre grup humà —llengua, costums quotidians, festes, cerimònies religioses o el que sigui— proporciona l’experiència de l’aliè, del cas estrany pròpiament dit; d’allí després també els elements no-humans reben la seva qualitat característicament estranya. (Krotz, 1994)
El “jo” en un paisatge natural estrany fa referència a aquest concepte d’alteritat. Però per sentir aquest concepte ens hem d’atrevir a l’estrany. Un exemple clar seria la meva vida. Jo visc a Suïssa des de fa dos anys i vaig sortir d’un món a Mallorca que coneixia molt bé per endinsar-me a un món totalment desconegut a Suïssa.
Figura 1
Balkan Erotic Epic
Nota. Per M. Abramović, 2005, performance, Belgrad / Singidunum / Belgrade / Beograd, Serbia
BIBLIOGRAFIA
Krotz, E. (1994). Alteridad y pregunta antropológica.
Seguint la línia del registre anterior, amb aquest vuitè registre vull acabar d’aprofundir en el límit econòmic, parlant també de l’impacte que tenen els doblers en el canvi climàtic, fil conductor del projecte.
Gstaad, a on visc, és un poble famós pels més rics. La promenade, o carrer principal, està replet de luxe amb tendes com Moncler o Luis Vuitton. Aquestes tendes ocupen quasi tot el carrer principal limitant així l’allotjament en aquesta regió. És un problema greu pels menys adinerats o, més ben dit, per la resta de persones, ja que des de fa molts d’anys la regió té un problema amb el lloguer o venda d’habitatges. Així doncs, el límit econòmic és cada vegada més greu en aquesta regió.
D’altra banda, quin impacte tenen aquestes construccions luxurioses? Seguint les idees d’Enshassi, Kochendoerfer i Rizq (2014): “els resultats van demostrar que el sector de la construcció produeix impactes adversos massius, tant directe com indirectament sobre medi ambient”. Per tant, podem dir que el luxe, en aquest exemple, té un important impacte mediambiental.
En resum, el límit econòmic ens acompanya en aquesta regió perquè, a parer meu hi ha dues classes econòmiques ben diferenciades. Què podem fer al respecte davant aquest límit?
BIBLIOGRAFIA
Enshassi, A., Kochendoerfer, B., & Rizq, E. (2014). Evaluación de los impactos medioambientales de los proyectos de construcción. Revista ingeniería de construcción, 29(3), 234-254.
En aquest registre número set, he volgut fer referència al límit econòmic, parlant també de la diferencia de classes en relació al canvi climàtic, fil conductor del projecte.
La regió a on visc, un petit poble dels Alps Suïssos, compta amb el seu aeròdrom privat. Això és degut a que famosos com Lady Gaga o simplement persones amb molts de doblers, tenen les seves segones residències, o terceres qui sap, aquí. Així doncs, aquestes persones que compten amb un jet privat tenen la possibilitat d’aterrar a 5 minuts de casa seva. Les persones sense aquests recursos econòmics, jo mateixa, ens hem de desplaçar fins l’aeroport més proper que, en aquest cas, és l’Aeroport de Ginebra, a unes 3 hores en transport públic. Per tant, podem veure clarament un límit econòmic.
Seguint el dit anteriorment, quin impacte té l’aeròdrom i, més concret, els jets privats sobre l’ecosistema natural de la regió? i sobre el canvi climàtic?
El veritable problema amb els viatges aeris podrien ser els vols privats. D’acord amb We Llauri Yard, una agència de recerca de dades, els jets privats tenen un impacte desproporcionat en el medi ambient. Pel que són els majors infractors d’emissions per passatger.(Expok, 2022)
En resum, viatjar en avió hauria de ser la darrera opció per tots i totes independentment dels doblers que tinguem.
Figura 1
Dollar Sign
Nota. Per A. Warhol, 1982, Impressió de pantalla al tauler del
Museu Lenox, Massachusetts, Estats Units.
BIBLIOGRAFIA
Expok. (2022). Las 10 celebridades que más contaminan con sus emisiones. ExpokNews. https://www.expoknews.com/celebridades-que-mas-contaminan-con-sus-emisiones/
Com vaig comentar a l’anterior registre, els meus quatre primers registres estaven centrats a l’hivern i el cinquè a la primavera. Aquest sisè està centrat en un fenomen característic i necessari de la primavera, la pluja.
L’any passat el mes d’abril va ser un mes sec, va haver-hi una important séquia, a causa d’altes temperatures i escassetat de pluja, que es feia notar als paisatges pintorescos de Suïssa. I jo em deman, tindrà alguna cosa a veure el canvi climàtic? Seguint a Antonio Quinzan Bueno del National Geographic Your Shot (2022):
[…] el clima càlid de la Terra ha provocat una “mega sequera” en la zona més occidental d’Amèrica del Nord un 40 per cent més severa, la qual cosa la converteix en el tram més sec de la regió des de l’any 800 d. C. Segons l’estudi, hi ha grans possibilitats que aquesta sequera continuï fins a 2030.
Per tant, podem dir que la situació és preocupant i pot marcar un abans i un després en la nostra història humanitària, pot ser un límit per a la vida. A més, la pluja, o la falta d’aquesta pot marcar una gran diferència a un lloc, com per exemple, la primerenca arribada de la primavera creant una distorsió a l’ecosistema.
Pel que fa als referents artístics en aquest registre m’he inspirat en:
La Fundació Selva Negra formada pels membres del grup Maná. L’objectiu principal és “financiar y apoyar importantes proyectos destinados a proteger el medio ambiente […]”. (Fernández, 2021)
David Hockney amb el quadre, Rain:
Figura 1
Rain
Nota. Per D. Hockney, 1973, pintura, litografia en paper situat
al National Gallery a Washington D.C, Estats Units.
Fernández, N. (2021, October 24). De Alejandro Sanz a Coldplay: 10 artistas que alzan su voz contra el cambio climático. LOS40. https://los40.com/los40/2021/10/24/actualidad/1634906900_193746.html
Els meus registres 1, 2, 3 i 4 estaven enfocats més a l’hivern amb la neu i el gel, per exemple. En aquest cinquè registre parlarem de la primavera i com el canvi climàtic afecta en aquesta.
Les flors han començat a créixer i es pot començar a ensumar la primavera. Però, aquesta estació tan característica per l’arribada de les flors i plantes abans era com la coneixem avui en dia? Seguint les idees de López (2022):
L’emissió de gasos efecte d’hivernacle a l’atmosfera des de l’inici de l’era industrial està alterant les estacions de l’any i amb això, l’equilibri ecològic relacionat al creixement de plantes i flors, la pol·linització, els cicles reproductius i les migracions de desenes de milers d’espècies a tot el món.
Per tant, podem dir que la primavera a causa del factor de l’escalfament global, entre d’altres, cada vegada arriba abans. Pels amants de la calor no és una alteritat per a la seva vida però, pels amants de la natura?
Pel que fa als referents artístics, cada vegada que passeig pel meu poble i veig tots els camps plens de groguenques flors, no puc evitar pensar amb Vicent van Gogh.
Figura 1
Vase with Fifteen Sunflowers
Nota. Per V. Van Gogh, 1889, pintura, oli sobre tela, situat
al Sompo Museum of Art a Tokio, Japó.
Figura 2
Poppy Flowers
Nota. Per V. Van Gogh, 1887, pintura, oli sobre tela, situat
En aquest quart registre vull parlar-vos de les obres i com aquestes afecten el nostre ecosistema i al paisatge sonor, sense deixar de banda el fil conductor d’aquest projecte, el canvi climàtic.
Pel que fa a les obres, podem dir que aquestes són un clar exemple de frontera física, aquella que és visible. Les construccions humanes condueixen a la tala d’arbres, acció que té rellevants efectes ambientals, afavorint així a la propulsió del canvi climàtic. Així doncs, que podem fer al respecte? Seguint les idees de Bordehore (2001),
Una de les actuacions prioritàries per a minimitzar l’impacte sobre el medi ambient és la informació i la sensibilització cap als problemes ambientals. La majoria dels problemes estan interrelacionats. Un impacte sobre l’aigua, aire, sòl o ecosistemes pot repercutir en els altres, i també en l’home.
Respecte del paisatge sonor, que us ve al cap si us dic aquestes tres paraules: muntanyes, naturalesa i aire pur. Sembla un retir espiritual o un viatge amb la teva parella per desconnectar de l’agitada vida de ciutat, oi? Doncs amb aquesta imatge al cap, imaginau-vos ara el soroll d’una obra de construcció. Els efectes a la sororitat d’aquesta imatge són clars.
Finalment, cal destacar que les obres generen un impacte visual i sonor important a un paisatge, a més d’alterar el nostre ecosistema.
BIBLIOGRAFIA:
Bordehore, C. (2001). Problemas ambientales, problemas humanos. Sociología ambiental, 321-355.
Seguim amb el fil conductor de tot el projecte, el canvi climàtic. En els dos anteriors registres, vaig parlar de temperatures extremes amb una setmana de diferència i de neu i gel. En aquest tercer registre m’he volgut centrar en la desglaciació.
Primerament, m’agradaria començar aquesta entrada comentada que és la desglaciació i per què es produeix. La desglaciació esdevé quan el gel es fon a causa de temperatures altes.
Tenint en compte el dit anteriorment, aquesta setmana he observat com el gel ha anat fonent i ha deixat una marca al seu pas que, probablement, desapareixerà al 100% quan les temperatures s’alcin una mica. Crec que aquest fenomen és indispensable per entendre el canvi climàtic. L’aigua és necessària per a la vida i en regions com suïssa la neu que s’acumula a les muntanyes serveixen per abastir aquesta necessitat bàsica. Però a causa del canvi climàtic, aquesta neu cada vegada es fon més ràpidament i això provoca que els glacials cada vegada vagin a menys.
L’artista que m’ha inspirat en aquest registre ha estat Claude Monet. Vegem la seva obra:
Figura 1
El desglaç en Vétheuil
Nota. Per C. Monet, 1881, pintura, oli sobre tela, situat al Museu
Thyssen-Bornemisza, Madrid, Espanya
Finalment, vull deixar dues preguntes a tall de reflexió quan vegeu les imatges: hi haurà un moment on aquests glacials desapareguin completament? Quines serien les conseqüències?
Maria
Link carpeta: https://drive.google.com/drive/folders/13q0X9_2zgjUSQmkpL6CP6Bf1kM8VwmC5
Aquesta setmana, he observat la neu i gel i la seva relació en i amb el món. És increïble com canvia la seva visió en un lloc o en un altre. Per exemple, aquí on visc, la neu és necessària per possibilitar l’esquí i el gel per possibilitar l’escolada en gel. Si no hi ha neu, no hi ha esquí, en conseqüència, això limita el poder adquisitiu de la regió.
Seguint la meva línia sobre el canvi climàtic, la setmana passada es pensava que no es podria esquiar més per falta de neu i aquesta setmana una altra vegada és hivern. És per això que he volgut fotografiar aquests canvis naturals per tal d’entendre la seva relació amb la humanitat.
D’altra banda, la neu i el gel és i ha estat popular entre els artistes. Neu és fredor, colors grisos, blaus, blancs. La neu és hivern. La neu són contrastos i matisos. El gel és sensació. La neu i el gel maquen moments i conten històries de vida. Podem veure això a Cazadores en la nieve de Pieter Brueghel.
Finalment, en el següent enllaç trobareu diferents imatges de paisatges nevats, així com un àudio d’un dia típic en aquest entorn. Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1jRG9t3rLE0o4dFHiBjoreadhfCvk7uGr.
Aquesta setmana, he observat la neu i gel i la seva relació en i amb el món. És increïble com canvia la seva visió en un lloc o en un altre. Per exemple, aquí on visc, la neu és necessària per possibilitar l’esquí i el gel per possibilitar l’escolada en gel. Si no hi ha neu, no hi ha esquí, en conseqüència, això limita el poder adquisitiu de la regió.
Seguint la meva línia sobre el canvi climàtic, la setmana passada es pensava que no es podria esquiar més per falta de neu i aquesta setmana una altra vegada és hivern. És per això que he volgut fotografiar aquests canvis naturals per tal d’entendre la seva relació amb la humanitat.
D’altra banda, la neu i el gel és i ha estat popular entre els artistes. Neu és fredor, colors grisos, blaus, blancs. La neu és hivern. La neu són contrastos i matisos. El gel és sensació. La neu i el gel maquen moments i conten històries de vida. Podem veure això a Cazadores en la nieve de Pieter Brueghel.
Finalment, en el següent enllaç trobareu diferents imatges de paisatges nevats, així com un àudio d’un dia típic en aquest entorn. Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1jRG9t3rLE0o4dFHiBjoreadhfCvk7uGr .
Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi.
Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament que desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments, potencia habilitats i destreses, i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments i emocions que permet una formació integral per a tots els individus”. (La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro, 2020)
Tenint en compte l’esmentat anteriorment, a continuació faré un recorregut per les meves experiències artístiques, demanant-me: què m’ha aportat l’educació artística rebuda al llarg de la meva vida? Podria dir que estic on estic per aquelles experiències?
Un somni frustrat de la meva mare és ser artista plàstica. Des de ben petita li encantava dibuixar i pintar, com diu ella “era el meu moment de desconnexió del món”. Jo matisaria que era el seu moment de “connexió amb el món”, ja que l’ambient, les emocions i ella formaven un tot. Aleshores, gràcies al seu amor per l’art, jo vaig créixer en un ambient on es potenciava la creativitat. Vaig experimentar amb tota mena de material: pintura, fang, arena, aigua… En aquest punt és quan jo em deman, la creativitat és innata o s’adquireix? Partint de la meva experiència diria que és innata, però es pot desenvolupar amb l’experiència, així com es pot oblidar també amb el pas dels anys.
Quan tenia tres anys, la meva mare em va apuntar a classes de ballet sense saber que en canviaria la vida. Vaig practicar ballet durant quinze anys, 5 d’ells de manera professional al Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears. Allò em va fer créixer com a persona i madurar per tres motius: coneixença amb el meu propi cos, aprenentatge d’actituds, i expressió de sentiments i emocions a través de la dansa. Una de les coses que més vaig aprendre és disciplina i perseverança. Si un exercici no et sortia bé, el repeties fins que fos perfecte. Crec que a la meva vida d’avui en dia aquesta actitud de perfeccionisme continua existint, però d’una manera saludable. Em consider una persona perseverant amb els meus objectius i alhora perfeccionista.
Al mateix temps, el meu pare és un amant del Rock and Roll i sempre tendré el record d’acabar 4 hores de conservatori i cantar a ple pulmó al cotxe Thunderstruck, d’ACDC. A més, al conservatori no es feia només ballet, sinó que també teníem classes de música clàssica cada setmana. Vaig aprendre a reconèixer instruments i bandes sonores dels més famosos ballets. També vaig aprendre solfeig i afinació. Així que podria resumir aquells anys amb les següents paraules: disciplina; alliberació de sentiments i emocions amb el ballet; amor pel rock i al mateix temps amor per la música clàssica.
D’altra banda, fent referència a les experiències rebudes a l’escola la veritat és que no tenc molt de bons records. En la meva opinió, l’art no es resumeix en pintar, sinó que va molt més enllà. L’art és una manera d’expressar-se, d’entendre el món i de viure. L’art et convida a fer-te preguntes i a trobar respostes experimentant amb tu mateix i amb el món que ens envolta. Així que consider que a les escoles l’art no s’ensenya o s’ensenyava des d’un punt de vista coherent i ampli, no potencia la creativitat. Tot i que, durant el meu primer grau universitari, educació infantil, vaig tenir una artista com a professora que va marcar un punt d’inflexió amb les meves experiències artístiques. Ella va rompre amb el concepte de l’art esmentat anteriorment i va fer que la meva creativitat es ves potenciada a cada classe. Vaig començar a expressar-me amb l’art i a conèixer-me d’una manera més profunda. Vaig observar del que era capaç i allò em va motivar per estar on estic ara.
Després d’allò vaig manifestar una passió, viatjar o, com dic jo, veure món i veure altres maneres d’expressió i de vida. Avui dia m’encanta anar a museus, concerts i exposicions, m’agrada que em facin pensar i que no em deixin indiferent. Un dels meus referents actuals per excel·lència és Banksy. Per qui no el conegui, Banksy és probablement un dels artistes street art més famosos en l’actualitat amb una obra crítica amb la societat.
A més, fa un any va haver-hi un boom amb les creacions fetes amb fang. Així que vaig descobrir una nova passió, fer creacions amb fang. M’agrada escoltar música i posar-me mans a l’obra. Des del meu punt de vista el fang et fa connectar amb tu mateix, ja que la seva temperatura i textura són diferents de la temperatura i textura del cos. És una manera d’explorar diferents sensacions i emocions.
També m’agrada dibuixar i pintar sobretot amb pintura acrílica. Els dies de pluja, la mar o les muntanyes són una inspiració.
Pel que fa al tema musical, com he comentat anteriorment, vaig desenvolupar el gust per la música Rock and Roll des de ben petita gràcies al meu pare. Als 15, vaig començar a escoltar Artick Monkeys, Lana del Rey, Green Day… que van marcar la tapa adolescent de la meva vida. Amb els anys, he anat desenvolupant el gust pels renous de la naturalesa, on he trobat la meva calma. M’agrada anar a llegir vora la mar o anar a passejar i escoltar com xiuxiueja’n els ocells.
Resumidament, la part artística i musical dels infants no es potencia. Des del meu punt de vista, és una llàstima que l’educació artística quedi a un racó a l’escola. Crec que l’art aporta molts beneficis al desenvolupament com, coneixença del propi cos i de les pròpies emocions; afavoreix la comunicació efectiva; millora la capacitat de concentració; afavoreix la bona autoestima; i redueix l’estrès i l’ansietat. Per això és important la formació del professorat d’una manera global i transversal. No val dir: “jo no soc la professora d’art”. Pens que tots els professionals de l’educació haurien de ser una mica artístics.
BIBLIOGRAFIA:
La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro (202) Fundación Aquae. Available at: https://www.fundacionaquae.org/wiki/educacion-artistica/ (Accessed: March 22, 2023).
Públic 
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.