ActiFolio: Mans a l'obra!: Explorem i representem l'entorn amb imatge i so

Educació artística

Públic

Bon dia,

En aquests dos últims registres em centraré en el concepte d’alteritat, enfocat amb la relació dels humans amb el medi ambient per tal de seguir el fil conductor de tot el projecte, el canvi climàtic.

Per entendre la relació amb els altres i amb el medi ambient primer és important, a parer meu, ser conscient de tu mateix i del “jo” al món. Conèixer els teus límits i possibilitats faciliten aquesta alteritat.

Alteritat significa aquí un tipus particular de diferenciació. Té a veure amb l’experiència del cas estrany. Aquesta sensació pot referir-se a paisatges i clima, plantes i animals, formes i colors, olors i sons. Però només la confrontació amb les fins llavors desconegudes singularitats d’un altre grup humà —llengua, costums quotidians, festes, cerimònies religioses o el que sigui— proporciona l’experiència de l’aliè, del cas estrany pròpiament dit; d’allí després també els elements no-humans reben la seva qualitat característicament estranya. (Krotz, 1994)

El “jo” en un paisatge natural estrany fa referència a aquest concepte d’alteritat. Però per sentir aquest concepte ens hem d’atrevir a l’estrany. Un exemple clar seria la meva vida. Jo visc a Suïssa des de fa dos anys i vaig sortir d’un món a Mallorca que coneixia molt bé per endinsar-me a un món totalment desconegut a Suïssa.

Figura 1

Balkan Erotic Epic

Nota. Per M. Abramović, 2005, performance, Belgrad / Singidunum / Belgrade / Beograd, Serbia

BIBLIOGRAFIA

Krotz, E. (1994). Alteridad y pregunta antropológica.

https://www.wikiart.org/en/marina-abramovic/balkan-erotic-epic-2005

LINK 

https://drive.google.com/drive/folders/1wEOf1am7ku8_cNQn91DaHCvzxL_2BI2D

Educació artística

Públic

Bon dia tot el dia,

Seguint la línia del registre anterior, amb aquest vuitè registre vull acabar d’aprofundir en el límit econòmic, parlant també de l’impacte que tenen els doblers en el canvi climàtic, fil conductor del projecte.

Gstaad, a on visc, és un poble famós pels més rics. La promenade, o carrer principal, està replet de luxe amb tendes com Moncler o Luis Vuitton. Aquestes tendes ocupen quasi tot el carrer principal limitant així l’allotjament en aquesta regió. És un problema greu pels menys adinerats o, més ben dit, per la resta de persones, ja que des de fa molts d’anys la regió té un problema amb el lloguer o venda d’habitatges. Així doncs, el límit econòmic és cada vegada més greu en aquesta regió.

D’altra banda, quin impacte tenen aquestes construccions luxurioses? Seguint les idees d’Enshassi, Kochendoerfer i Rizq (2014): “els resultats van demostrar que el sector de la construcció produeix impactes adversos massius, tant directe com indirectament sobre medi ambient”. Per tant, podem dir que el luxe, en aquest exemple, té un important impacte mediambiental.

En resum, el límit econòmic ens acompanya en aquesta regió perquè, a parer meu hi ha dues classes econòmiques ben diferenciades. Què podem fer al respecte davant aquest límit?

BIBLIOGRAFIA

Enshassi, A., Kochendoerfer, B., & Rizq, E. (2014). Evaluación de los impactos medioambientales de los proyectos de construcción. Revista ingeniería de construcción, 29(3), 234-254.

LINK:

https://drive.google.com/drive/folders/1Qh9LDWA4FBY1yhQG0jH6bqhOH1TsjBU0

Educació artística

Públic

Bon dia tot el dia,

En aquest registre número set, he volgut fer referència al límit econòmic, parlant també de la diferencia de classes en relació al canvi climàtic, fil conductor del projecte.

La regió a on visc, un petit poble dels Alps Suïssos, compta amb el seu aeròdrom privat. Això és degut a que famosos com Lady Gaga o simplement persones amb molts de doblers, tenen les seves segones residències, o terceres qui sap, aquí. Així doncs, aquestes persones que compten amb un jet privat tenen la possibilitat d’aterrar a 5 minuts de casa seva. Les persones sense aquests recursos econòmics, jo mateixa, ens hem de desplaçar fins l’aeroport més proper que, en aquest cas, és l’Aeroport de Ginebra, a unes 3 hores en transport públic. Per tant, podem veure clarament un límit econòmic.

Seguint el dit anteriorment, quin impacte té l’aeròdrom i, més concret, els jets privats sobre l’ecosistema natural de la regió? i sobre el canvi climàtic?

El veritable problema amb els viatges aeris podrien ser els vols privats. D’acord amb We Llauri Yard, una agència de recerca de dades, els jets privats tenen un impacte desproporcionat en el medi ambient. Pel que són els majors infractors d’emissions per passatger.(Expok, 2022)

En resum, viatjar en avió hauria de ser la darrera opció per tots i totes independentment dels doblers que tinguem.

Figura 1

Dollar Sign

Nota. Per A. Warhol, 1982, Impressió de pantalla al tauler del

Museu Lenox, Massachusetts, Estats Units.

BIBLIOGRAFIA

Expok. (2022). Las 10 celebridades que más contaminan con sus emisiones. ExpokNews. https://www.expoknews.com/celebridades-que-mas-contaminan-con-sus-emisiones/

LINK

https://drive.google.com/drive/folders/1LddQ4KdcAlI9TcL2hTrUcQq9OpVh9D5s

Educació artística

Públic

Bon dia tot el dia,

Com vaig comentar a l’anterior registre, els meus quatre primers registres estaven centrats a l’hivern i el cinquè a la primavera. Aquest sisè està centrat en un fenomen característic i necessari de la primavera, la pluja.

L’any passat el mes d’abril va ser un mes sec, va haver-hi una important séquia, a causa d’altes temperatures i escassetat de pluja, que es feia notar als paisatges pintorescos de Suïssa. I jo em deman, tindrà alguna cosa a veure el canvi climàtic? Seguint a Antonio Quinzan Bueno del National Geographic Your Shot (2022):

[…] el clima càlid de la Terra ha provocat una “mega sequera” en la zona més occidental d’Amèrica del Nord un 40 per cent més severa, la qual cosa la converteix en el tram més sec de la regió des de l’any 800 d. C. Segons l’estudi, hi ha grans possibilitats que aquesta sequera continuï fins a 2030.

Per tant, podem dir que la situació és preocupant i pot marcar un abans i un després en la nostra història humanitària, pot ser un límit per a la vida. A més, la pluja, o la falta d’aquesta pot marcar una gran diferència a un lloc, com per exemple, la primerenca arribada de la primavera creant una distorsió a l’ecosistema.

Pel que fa als referents artístics en aquest registre m’he inspirat en:

• La Fundació Selva Negra formada pels membres del grup Maná. L’objectiu principal és “financiar y apoyar importantes proyectos destinados a proteger el medio ambiente […]”. (Fernández, 2021)
• David Hockney amb el quadre, Rain:

Figura 1

Rain

Nota. Per D. Hockney, 1973, pintura, litografia en paper situat

al National Gallery a Washington D.C, Estats Units.

BIBLIOGRAFIA

Antonio Quinzan Bueno, National Geographic Your Shot. (2022, February 16). El adelanto de la primavera está relacionado de forma directa con la sequía, según ha desvelado un equipo científico con participación de investigadores españoles del CREAF. National Geographic. https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/2022/02/la-falta-de-lluvias-provoca-un-despertar-prematuro-de-la-primavera-en-el-hemisferio-norte

Fernández, N. (2021, October 24). De Alejandro Sanz a Coldplay: 10 artistas que alzan su voz contra el cambio climático. LOS40. https://los40.com/los40/2021/10/24/actualidad/1634906900_193746.html

LINK

https://drive.google.com/drive/folders/1pCUBYVHrxJujJfKPjMOZ7ANCbkVsSeYE

Educació artística

Públic

Bon dia tot el dia,

Els meus registres 1, 2, 3 i 4 estaven enfocats més a l’hivern amb la neu i el gel, per exemple. En aquest cinquè registre parlarem de la primavera i com el canvi climàtic afecta en aquesta.

Les flors han començat a créixer i es pot començar a ensumar la primavera. Però, aquesta estació tan característica per l’arribada de les flors i plantes abans era com la coneixem avui en dia? Seguint les idees de López (2022):

L’emissió de gasos efecte d’hivernacle a l’atmosfera des de l’inici de l’era industrial està alterant les estacions de l’any i amb això, l’equilibri ecològic relacionat al creixement de plantes i flors, la pol·linització, els cicles reproductius i les migracions de desenes de milers d’espècies a tot el món.

Per tant, podem dir que la primavera a causa del factor de l’escalfament global, entre d’altres, cada vegada arriba abans. Pels amants de la calor no és una alteritat per a la seva vida però, pels amants de la natura?

Pel que fa als referents artístics, cada vegada que passeig pel meu poble i veig tots els camps plens de groguenques flors, no puc evitar pensar amb Vicent van Gogh.

Figura 1

Vase with Fifteen Sunflowers

Nota. Per V. Van Gogh, 1889, pintura, oli sobre tela, situat

al Sompo Museum of Art a Tokio, Japó.

Figura 2

Poppy Flowers 

Nota. Per V. Van Gogh, 1887, pintura, oli sobre tela, situat

al Mohamed Mahmoud Khalil Museum a Giza, Egipte.

Bibliografía:

López, A. I. (2022, March 6). El cambio climático está provocando que la primavera se adelante dos días cada década – National Geographic en Español. National Geographic En Español. https://www.ngenespanol.com/ecologia/el-cambio-climatico-esta-provocando-que-la-primavera-se-adelante-dos-dias-cada-decada/

Link Carpeta: 

https://drive.google.com/drive/folders/1kiCJSByu0clSMPsv85js-WbFGVOlXfOg

Educació artística

Públic

Bon dia tot el dia,

En aquest quart registre vull parlar-vos de les obres i com aquestes afecten el nostre ecosistema i al paisatge sonor, sense deixar de banda el fil conductor d’aquest projecte, el canvi climàtic.

Pel que fa a les obres, podem dir que aquestes són un clar exemple de frontera física, aquella que és visible. Les construccions humanes condueixen a la tala d’arbres, acció que té rellevants efectes ambientals, afavorint així a la propulsió del canvi climàtic. Així doncs, que podem fer al respecte? Seguint les idees de Bordehore (2001),

Una de les actuacions prioritàries per a minimitzar l’impacte sobre el medi ambient és la informació i la sensibilització cap als problemes ambientals. La majoria dels problemes estan interrelacionats. Un impacte sobre l’aigua, aire, sòl o ecosistemes pot repercutir en els altres, i també en l’home.

Respecte del paisatge sonor, que us ve al cap si us dic aquestes tres paraules: muntanyes, naturalesa i aire pur. Sembla un retir espiritual o un viatge amb la teva parella per desconnectar de l’agitada vida de ciutat, oi? Doncs amb aquesta imatge al cap, imaginau-vos ara el soroll d’una obra de construcció. Els efectes a la sororitat d’aquesta imatge són clars.

Finalment, cal destacar que les obres generen un impacte visual i sonor important a un paisatge, a més d’alterar el nostre ecosistema.

BIBLIOGRAFIA:

Bordehore, C. (2001). Problemas ambientales, problemas humanos. Sociología ambiental, 321-355.

LINK CARPETA:

https://drive.google.com/drive/folders/1x7OOfrcddNXAAmpWVBuJJzSb0DWftXyz

Educació artística

Públic

Bon dia tot el dia,

Seguim amb el fil conductor de tot el projecte, el canvi climàtic. En els dos anteriors registres, vaig parlar de temperatures extremes amb una setmana de diferència i de neu i gel. En aquest tercer registre m’he volgut centrar en la desglaciació.

Primerament, m’agradaria començar aquesta entrada comentada que és la desglaciació i per què es produeix. La desglaciació esdevé quan el gel es fon a causa de temperatures altes.

Tenint en compte el dit anteriorment, aquesta setmana he observat com el gel ha anat fonent i ha deixat una marca al seu pas que, probablement, desapareixerà al 100% quan les temperatures s’alcin una mica. Crec que aquest fenomen és indispensable per entendre el canvi climàtic. L’aigua és necessària per a la vida i en regions com suïssa la neu que s’acumula a les muntanyes serveixen per abastir aquesta necessitat bàsica. Però a causa del canvi climàtic, aquesta neu cada vegada es fon més ràpidament i això provoca que els glacials cada vegada vagin a menys.

L’artista que m’ha inspirat en aquest registre ha estat Claude Monet. Vegem la seva obra:

Figura 1
El desglaç en Vétheuil

Nota. Per C. Monet, 1881, pintura, oli sobre tela, situat al Museu
Thyssen-Bornemisza, Madrid, Espanya

Finalment, vull deixar dues preguntes a tall de reflexió quan vegeu les imatges: hi haurà un moment on aquests glacials desapareguin completament? Quines serien les conseqüències?

Maria

Link carpeta: https://drive.google.com/drive/folders/13q0X9_2zgjUSQmkpL6CP6Bf1kM8VwmC5

Educació artística

Públic

Hola a tothom,

Aquesta setmana, he observat la neu i gel i la seva relació en i amb el món. És increïble com canvia la seva visió en un lloc o en un altre. Per exemple, aquí on visc, la neu és necessària per possibilitar l’esquí i el gel per possibilitar l’escolada en gel. Si no hi ha neu, no hi ha esquí, en conseqüència, això limita el poder adquisitiu de la regió.

Seguint la meva línia sobre el canvi climàtic, la setmana passada es pensava que no es podria esquiar més per falta de neu i aquesta setmana una altra vegada és hivern. És per això que he volgut fotografiar aquests canvis naturals per tal d’entendre la seva relació amb la humanitat.

D’altra banda, la neu i el gel és i ha estat popular entre els artistes. Neu és fredor, colors grisos, blaus, blancs. La neu és hivern. La neu són contrastos i matisos. El gel és sensació. La neu i el gel maquen moments i conten històries de vida. Podem veure això a Cazadores en la nieve de Pieter Brueghel.

Finalment, en el següent enllaç trobareu diferents imatges de paisatges nevats, així com un àudio d’un dia típic en aquest entorn. Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1jRG9t3rLE0o4dFHiBjoreadhfCvk7uGr.

Maria

Educació artística

Públic

Bon dia tot el dia,

Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: “Explorem i representem l’entorn amb imatge i so”. A tall d’introducció, cal dir que la meva inspiració ha estat el lloc on visc (Suïssa i els seus meravellosos paisatges), Murray Schafer, el canvi climàtic i Ludovico Einaudi.

QUI ERA MURRAY SCHAFER?

Murray Schafer va ser un compositor i assagista canadenc, el qual “va fundar The World Soundscape Project, projecte pioner que busca promoure la importància de parar esment al nostre ambient sonor i els efectes en la seva deterioració en la societat moderna”. (Botella Nicolás, 2020)

COM RELACIONAM PAISATGE SONOR I CANVI CLIMÀTIC?

A través de la naturalesa, el món ens demana ajuda. Només cal aturar-se dos segons i escoltar. Escoltar com la neu baixa feroç un 15 de març (escoltar àudio “neu fosa”). O com dues imatges del mateix lloc amb una setmana de diferència parlen per si mateixes (veure imatges 1, 2, 3 i 4). Cal dir que em va ajudar a registrar l’àudio i fer les fotografies pensar: “què vull transmetre i com”.

LUDOVICO EINAUDI

Gran compositor de bandes sonores, l’any 2016 va crear una peça especial a favor de la protecció de l’Àrtic. Cada vegada que l’escolt, diferents emocions afloren en mi les quals m’han impulsat a triar el tema del canvi climàtic.

Finalment, m’agradaria acabar amb una frase que segur que tothom coneix i és la següent “una imatge val més que mil paraules” d’Henrik Ibsen. Les imatges ens desperten emocions molt abans que raonaments. Voleu acompanyar-me en un viatge emocionalment meravellós?

Ens llegim!

Maria

LINK CARPETA: https://drive.google.com/drive/folders/1Dxi7xRlrS4rp9pLrYXdS2qD86dI1avzc

BIBLIOGRAFIA:

Botella Nicolás, A. M. (2020). El paisaje sonoro como arte sonoro. Cuadernos de música, artes visuales y artes escénicas, 2020, vol. 15, num. 1, p. 112-125.